20/06/2008

 

Lleenda Llionesa, Mirandesa ya Asturiana (¡¡¡Recoyida en Salas!!!)


LA ERMITA DE SANTA LENA (Recoyía en La Llomba- La Cabreira)



Dícen los vieyos qu'ellos han oyíu cuntar a los sous abuelos que Santa Lena yera la hermana más galana de todas las suas hermanas: la nuesa Siñora del Valle, la Virxen de la Carbayeda, la de Fresneo, la de Guiana y on ñon m'alcuerdo de las outras. Pos, on dícen que Santa Lena foi roubada de la sua casa por un mal home que la coyéu, montóula ño sou caballu y desaparecíu como'l diabru. Pero al chegar al valle, curtóula la cabeza que cayíu al suelu. Allí encontróronla los pastores, y asina sei que se pusieron a xugar con ella rodándola pol suelu, y quedoron admiraos porquei vieron que la cabeza asina volvía siempre al sitiu en que cayíu la primeira vez. Y ende llevantóuse la ermita.





A LA SIÑORA DEL NASO (Recoyida en Miranda)



No alto dos siete cabezos
moran las siete Señoras:
abenzonan tolas mozas,
llabradeiras y pastoras.

Sùes capiellas todas brancas
culas tellicas burmeillas
parecen rosas floridas
a beisálas cìelo y las streillas.

Sou siete y todas stan altas,
todas altas y harmanas,
a tóla hora se veyen
y falan tólas mañanas.


La localización de los templos que la llienda axunta alredor del númaru siete ye mui significativa yá que muitos están construyíos en llugares que seique yeran sagraos antias de la sua cristianización onde yeran veneradas antiguas deidades femeninas locales sobre las que s'instituyíu, después de la introducción del cristianismu n'Asturia, el cultu a diversas santas y a la Virxe nas suas distintas advocaciones.

[FILANDÓN - LLITERATURA POPULAR LLIONESA - Nicolás Bartolomé Pérez - O LIMIACO EDICIÓNS, Luna (Zaragoza) Marzu 2007]



Ya las Lleendas asturianas correspondientes, recoyidas pa Salas:



LAS SIETE HARMANAS



Había fai munchos años siete harmanas, mui guapas. Ente las siete harmans había envidias, llegando hasta odiase, porque cumo dixera, yeran mui guapas. Entós, cumo nun se soportaban, dicidienon separtase, ya marchanon pa siete llugares distintos, ya d'ehí salienon las siete capillas d'Acebu, Visu, Monxagre, Fresnu, Santa Técula, El Carbayín ya Montarés.



LA LLEENDA DE LA CAPILLA DE LA VIRXE DEL VISU (que val tamién pa LA CAPIYA DE LA VIRXE DEL MONXAGRE)



Resulta que la virxe apaecéuse-y a un pastor qu'andaba llindiando oveyas en Visu, ya pidíu-y que la xente Salas había face-y una capilla, nel sou honor. Los Salenses, fonon facé-yla, pero cumo'l llugar óu apeicéu taba mui arriba, escoyeron un prau- el de La Folgueirúa- pa construyir la Capilla, porque taba más abaxo. Ya entós llevanon hasta ehí los materiales.

Pero cumo la voluntá de la Virxe fora qu'había que construyir la capilla áu s'apeiciera, pos los materiales apeicienon al día siguiente óu s'alcontrara col Pastor. Ya ehí construyenon la capiella.

Labels:


Comments:
Estimaú amigu:

En realidá casique toda la lliteratura popular llionesa y zamorana compilada nesi llibru tienen la sua correspondencia na tradición oral asturiana. Allegrome de que te prestara.
Un saludín,

Nicolás
 
Ot-tia!!!

Pos sí, encantoume. Munchas gracias por escribilu, que nun esqueiza, ya si dalgún día te viera, pidiate que me lu firmaras.

Outra vegada, munchas gracias
 
Ot-tia!!!

Pos sí, encantoume. Munchas gracias por escribilu, que nun esqueiza, ya si dalgún día te viera, pidiate que me lu firmaras.

Outra vegada, munchas gracias
 
Post a Comment



<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?